L'amistat

Les amistats no prosperen per si soles.​

Temps de lectura: 7 mins

Hola Reader,

En les nostres agendes tan frenètiques, sovint es passa per alt com cuidem les amistats.

Recentment, vaig trobar unes xerrades que tractaven d'aquest aspecte tant poc explorat: la importància de l’amistat. Inspirat per aquestes converses, vaig enviar una enquesta als subscriptors d’aquest butlletí per explorar com ens impacten les amistats avui en dia—i les vostres respostes van ser igual de reveladores.

Una cita de Simon Sinek ho expressa a la perfecció:

La majoria de nosaltres suposem que les amistats es cuiden soles.

Sovint pensem que ens podrem reconnectar més endavant, però aquest "més endavant" pot ser difícil de trobar.

Això ens deixa sense les connexions profundes en què confiem, especialment en moments de necessitat.

Les vostres respostes a l’enquesta ho van confirmar: el temps, l’esforç i el suport emocional són els fonaments d’una amistat de veritat. Però, com molts de vosaltres vau compartir, mantenir aquestes connexions com a adults no és una tasca fàcil.

A cop d'ull:

• Com ens modelen les amistats
• El que m’heu explicat sobre l’amistat - resultats de l’enquesta

Com ens modelen les amistats

Una manera de pensar-hi que no em puc treure del cap:

Les amistats són com les arrels d’un arbre. Sovint invisibles, però vitals per al nostre benestar.

Hi ha tres tipus de persones a la teva vida

1. Fulles: hi són de tant en tant, quan fa bon temps. A l’estiu donen ombra, però a l’hivern cauen i desapareixen.
2. Branques: més presents i estables que les fulles, però no permanents. Semblen fortes, però si hi apliques massa pressió, es poden trencar.
3. Arrels: persones permanents. Profundes i àmplies. Sempre presents durant tot l’any. Les fulles i les branques van i vénen, però les arrels hi són per sempre.

M’encanta aquesta metàfora.

No hi ha res de dolent en les fulles i les branques. Quan les coses van bé, aquestes persones aporten alegria. Només és important evitar l’error de comptar-hi quan les coses es compliquen.

Algunes preguntes importants que en sorgeixen:

• Qui són les teves arrels?
• Qui seran les persones que hi seran en els bons i els mals moments?
• Qui s’asseurà amb tu en el fang?
• Troba-les. Cuida-les. Sigues arrels per a algú altre.

Aquestes converses dels podcasts revelen una mica més sobre la profunditat d’aquestes arrels.

Texting and Emotional Disconnect (Huberman & Brackett)

​

(Enllaç a un vídeo de 2 hores i 40 minuts... però l’enllaç anterior està a la secció que és rellevant per a aquest butlletí: Els missatges de text i les relacions. També disponible a Spotify.)

Enviar missatges de text és com quedar-se a la superfície d’un oceà. Ofereixen intercanvis ràpids però manquen de profunditat emocional.

El Dr. Andrew Huberman i el Dr. Marc Brackett van assenyalar que els missatges de text, tot i que són convenients, ens roben la riquesa de la comunicació. Sense to i expressions facials, els missatges perden pes. Amb el temps, confiar només en missatges de text pot desposseir les amistats de connexions veritables.

Molts de vosaltres vau destacar això. Tot i que WhatsApp i les videotrucades mantenen vives les amistats a distància, no substitueixen del tot els moments cara a cara. Un lector va compartir: "Els missatges de WhatsApp ajuden, però els falta la profunditat de les converses reals."

The Hidden Cost of Success (Sinek & Noah)

​

(Un vídeo de 24 minuts. No puc recomanar-lo prou. També disponible a Spotify)

L’èxit té un preu. Massa sovint, aquest preu és l’amistat.

Simon Sinek i Trevor Noah van parlar de com la gent amb èxit cancel·len plans amb amics, pensant que ho entendran.

Però quan les coses es compliquen, no és la feina que ens sosté, són els amics. "Els teus amics hi seran per a tu, la teva feina no," va dir Sinek. Les hores dedicades a perseguir objectius no ens donaran consol, però les persones que descuidem potser sí.

Això va ressonar amb molts de vosaltres, també. Un lector va admetre: "Trobar temps per quedar és un repte constant, sobretot amb les exigències laborals que sempre estan presents."

En el meu cas, no ha estat per la feina. Escolat'm un segon, Reader, jo no sóc la definició d'una persona èxitosa, però molt del temps que solia dedicar als amics ha desaparegut amb l’augment de responsabilitats a casa.

L’amistat: el biohack definitiu

Sinek anomena l’amistat "el biohack definitiu"—un remei natural contra l’estrès i la soledat.

Les vostres respostes van reforçar-ho. Un lector va compartir: "Els meus amics van ser-hi per a mi en un moment molt difícil l’any passat, i el seu suport va marcar tota la diferència." Els petits actes constants de presència esdevenen salvavides en moments difícils.

El que m’heu explicat sobre l’amistat - un retrat d’aquesta comunitat

Aquestes converses van despertar el meu interès en el tema, però les vostres respostes van revelar encara més.

Aquests són alguns dels temes clau que han sorgit dels 40 que vau respondre:

Time and scheduling conflicts

Molts de vosaltres vau dir que trobar temps per als amics és un dels reptes més grans. "Equilibrar el temps entre la feina, la família i els amics sembla una tasca impossible," va escriure un respondent.

L'importància de la consistència

Malgrat els reptes, molts vau destacar la importància del contacte constant. "Són els petits missatges que em fan sentir valorat i connectat," va dir un lector. No sempre es tracta de grans gestos, sinó d’un esforç constant.

Distància i comunicació

La tecnologia ajuda, però no reemplaça completament les trobades en persona. "Poden passar anys sense veure’ns, però la connexió es manté forta a través de trucades regulars," va compartir un respondent.

Suport emocional

Quan les coses es compliquen, els amics són sovint els primers a oferir confort. "Els meus amics van ser el meu suport quan tot es complicava," va escriure un lector, reflexionant sobre com és d’essencial la presència emocional, especialment quan el món sembla caòtic.

Altres aportacions notables

Molts de vosaltres vau compartir històries sobre les amistats que ancoren les vostres vides. Aquí en teniu algunes que m’han impactat especialment:

• Amistats a llarga distància:
  La distància pot sentir-se com un oceà entre amics.
  Un lector va escriure: "La majoria dels meus amics més propers viuen en un altre país. Les xarxes socials ajuden, però és una forma passiva de mantenir el contacte—principalment compartint memes en comptes de tenir converses profundes."​
  Un altre lector va descriure com es va mudar a Austràlia i troba a faltar els partits de futbol setmanals amb els amics de la infància. Ara es mantenen connectats a través de WhatsApp i videotrucades, però l’absència encara es nota.
• Els reptes de l'edat adulta:
  Fins i tot quan els amics viuen a prop, les responsabilitats ens separen. "Família, nens, feina—tot s’interposa," va compartir un lector.
  El sentiment compartit era clar: no cal viure lluny per sentir la distància. Les rutines i responsabilitats adultes sovint fan que les amistats siguin més difícils de mantenir.

Què és el més important que ha fet un amic per a tu en l'últim any?

• Ser-hi en moments difícils:
  En moments complicats, els amics són el far que ens guia. "Un amic va conduir més de dues hores només per dinar amb mi," va compartir un lector.
  Un altre va explicar com el seu amic li va oferir confort quan el seu gos va ser diagnosticat amb càncer. No són els grans gestos el que importa, sinó la presència constant que deixa la marca més profunda.
• Actes bondat diària:
  Els actes simples i constants són els que més importen.
  Un lector va explicar com un amic el va visitar diàriament durant una estada a l’hospital, portant llibres, pel·lícules i converses.
  Un altre va descriure com un amic el va trucar en el moment perfecte, qualificant-ho de "telepàtic." Aquests moments ens recorden que la veritable amistat consisteix en ser-hi, sovint sense ser demanada.

El repte més gran per mantenir les amistats com a adult

• El temps és la veritable distància:
  ​"La manca de temps!" va escriure un lector, un pare que equilibra família i feina. Això es va repetir en moltes respostes. Sense un esforç conscient, les amistats es poden desdibuixar.
  Programar trobades amb els amics esdevé essencial, especialment quan ja no viuen a prop.
• Canvi de valors:
  A mesura que avancem, els nostres camins poden divergir. "He adonat que els meus valors potser no s’alineen amb els dels meus amics, però no passa res," va compartir un lector.
  Aquesta reflexió parla de la naturalesa canviant de les amistats i de l’acceptació necessària per mantenir-les vives, fins i tot quan les coses canvien.
• Descobrir noves amistats:
  Molts de vosaltres vau mencionar la dificultat de fer noves amistats com a adults. "La majoria de les meves amistats són de fa 20 anys, i ja no vivim a prop." Tot i que pot semblar difícil fer nous amics, val la pena fer l’esforç de començar de nou.

Quan les amistats acaben

• Confiança i lleiltat:
  Les amistats són com el vidre—una vegada trencades, són difícils de reparar. "Si em traeixes en alguna cosa important o deixes de preocupar-te per l’amistat, s’acaba," va dir un lector. La confiança i la lleialtat són els pilars. Quan es trenquen, també ho fa l’amistat.
• Anar-se'n seperant:
  Les amistats no sempre acaben en conflicte. "Seguim camins diferents, i ja no hi ha consistència ni entusiasme compartit," va compartir un altre lector. De vegades, les amistats simplement es dilueixen a mesura que creixem en direccions diferents.

Per acabar:

Si has arribat fins aquí, formes part de 74% dels subscriptors, així que gràcies, Reader.

Ha estat un butlletí enriquidor i agradable de preparar. Em sento afortunat d’haver tingut una visió interna de tantes amistats i d’haver pogut fer-ho amb els lectors d’aquest mateix butlletí.

Hi ha molt més a explorar sobre aquest tema que uns quants podcasts, una enquesta i un butlletí. Tinc intenció de tornar-hi en el futur.

Aquí teniu algunes fotos dels amics que han respost (compartides amb el seu permís).

M’encantaria tornar a connectar amb vosaltres en el futur. Si us interessa participar o voleu compartir aquest butlletí amb algú, feu clic aquí per subscriure's​

Ens veiem d'aqui dues setmanes.

​Peace,

Has

​​​