Granges de ràbia

Temps de lectura: 6 mins

Hola Reader,

Abans d'entrar en la matèria d'avui, us volia recordar que ja fa un parell de setmanes que vaig publicar l’informe d’Hàbits Digitals del Bages. Una lectura de 10 minuts amb dades, gràfics i referències no és precisament una fórmula per fer-se viral, però tampoc era aquest l'objectiu.

Tot i així, l’acollida ha estat molt bona. Ha arribat a les safates d’entrada i als escriptoris de docents de tots els nivells, des de l’escola bressol fins a secundària i la universitat, i a l’Ajuntament, inclosa la regidoria d’Educació i l’alcaldia. També em va fer molta il·lusió, i em va sorprendre, rebre notícies de la Unitat d’addiccions de l’hospital. També tinc unes quantes xerrades programades a escoles les properes setmanes.

Així que, a nivell estratègic, és un bon inici. Ha generat converses de qualitat i una mica de soroll a les xarxes per complementar-ho.

Avui, però, voldria parlar d'un altre tema important. Les últimes setmanes he vist com s’intensificava el contingut polític a les xarxes. No és casualitat, amb eleccions anticipades convocades a Espanya, les eleccions de mig mandat als Estats Units a tocar i protestes a França (i aviat per aquí, potser.)

M’ha fet pensar en com molta gent llegeix els likes i les visualitzacions com a suport. Sovint són una altra cosa. Bona part té a veure amb com es construeixen els missatges polítics i amb com estan programats els algoritmes de les xarxes per a fer diners.

En aquest correu vull repassar algunes nocions bàsiques, ara que s’ha convertit en un tema de conversa constant.

Des dels experts

Frances Haugen, extreballadora de Facebook. Treballava a l’equip de desinformació cívica de Facebook abans de filtrar-ne documents interns. Aquesta frase és de la seva declaració davant el Parlament britànic l’octubre del 2021. Zuckerberg va rebutjar les seves acusacions en aquell moment.

Liliana Arroyo, sociòloga. Ho va dir a l’Ara el juny del 2017, quan feia classes a la UB. Actualment dirigeix la càtedra d’ESADE sobre Innovació digital socialment responsable.

Steve Rathje, Jay Van Bavel & Sander van der Linden, PNAS (2021). Van analitzar 2,7 milions de publicacions. Les publicacions sobre l’adversari polític es compartien aproximadament el doble que les del propi bàndol i l’efecte era el mateix tant a l’esquerra com a la dreta.

Hi ha una asimetria digital en el que apareix als nostres feeds.

Els algoritmes de les xarxes socials tenen un objectiu principal: maximitzar el temps de visualització i la interacció per a vendre publicitat i satisfer els accionistes. La manera més ràpida de mantenir un cervell humà enganxat a una pantalla és activar emocions d’"alta excitació". En aquest cas, la indignació moral, la urgència i la por.

Hi ha tres coses que val la pena entendre sobre com es tradueix això en política.

1. Qui és l'autor

Part del contingut polític més enfadat del teu feed el fa gent que no hi té res en joc. Granges de contingut, moltes a l’estranger. El produeixen en massa perquè la indignació genera visualitzacions, i les visualitzacions es paguen. La IA n’ha fet baixar el cost gairebé a zero. El vídeo de Christophe, enllaçat més avall, segueix el rastre dels diners.

2. La "simbiosi de la indignació" (interacció en dues direccions)

Els algoritmes no poden llegir la intenció humana; només veuen pics de dades. Quan una figura política publica una opinió polèmica, desencadena una onada enorme d’interacció per part de tots dos bàndols:

• Els partidaris comenten, comparteixen i fan like.
• Els contraris s’amunteguen als comentaris per discutir, citen la publicació amb respostes enfadades o simplement miren el vídeo per odi.

Per a l’algoritme, una visualització és una visualització i un comentari és un comentari.

Interpreta aquesta guerra ideològica com a contingut amb moltíssima interacció i l’empeny cap a usuaris neutrals. Irònicament, sovint som els mateixos usuaris els qui amplifiquem el contingut del bàndol contrari només per intentar combatre’l en línia.

Així que una xifra alta sota una publicació diu molt poc sobre quanta gent hi està d’acord.

3. Ecosistemes alternatius hiperintegrats

Els últims 15 anys, qualsevol que sàpiga captar l’atenció en línia ha deixat de necessitar l’aprovació dels mitjans tradicionals. Pensa en les figures més polèmiques dels darrers anys: que poc sovint les veus escriure un article d’opinió, i que sovint les veus en un vídeo parlant a càmera.

L’esquerra també ha tingut moments històrics a les xarxes, normalment impulsats per moviments descentralitzats i molt emocionals com #BlackLivesMatter o les campanyes pels drets reproductius. Però en el dia a dia, els números s’inclinen cap a un costat. Sitra, una fundació de recerca finlandesa, va trobar que la major part del contingut polític als feeds de joves europeus era de dretes. Un gran experiment fet dins de Twitter va trobar que els partits de dretes tenien més abast en sis dels set països estudiats.

Cap dels dos estudis va poder dir exactament per què. Els investigadors de Sitra no van poder descartar que tingui a veure amb el que es produeix d’entrada, cosa que ens torna a portar a les granges de contingut. El que tinc clar és que el colosseu digital premia la velocitat, el conflicte i la simplicitat, i qui els aporta s’emporta el públic.

Aquestes últimes setmanes n’hem vist una versió a Manresa. Les primeres respostes als fets d'1 de setembre en línia van ser vídeos de gent parlant a càmera. Les propostes per escrit van arribar una setmana després, quan el pic del moment ja havia passat una mica.

Quan els investigadors de Sitra van llegir 1.719 publicacions polítiques mostrades a usuaris joves de tres països europeus, dos terços eren opinió o entreteniment. Només una quarta part contenia alguna cosa que es pogués comprovar. Si vols entendre què passa al món, el teu feed és el lloc equivocat per començar.

Hi ha maneres d’implicar-se sense alimentar les seccions de comentaris. Per exemple: Llegeix la proposta sencera tu mateix. Ves a un ple municipal. Llegeix diverses opinions periodístiques per a poder formar la teva pròpia opinió.

Escape the algorithm

​

VIDEO: Qui hi ha darrere del contingut més enfadat de les xarxes? Granges de contingut d’arreu del món treuen profit de la ràbia, la desinformació i la brossa feta amb IA. Christophe fa una feina increïble investigant-ho: centres de producció de contingut a l’estranger, l’economia de l’atenció, per què el contingut contra la immigració inunda els feeds i com de baixa ha quedat la barrera per a la propaganda massiva, tot en 21 minuts (en anglès). Vídeos com aquest són el motiu pel qual YouTube em sembla fascinant.

INFORME COMPLET: Algorithms and democracy How social media shapes young Europeans’ worldviews. (en anglès)

RECERCA: Algorithmic amplification of politics on Twitter - Investigadors del mateix Twitter van fer un experiment massiu amb milions d’usuaris, polítics de set països i 6,2 milions d’articles de notícies compartits als Estats Units. És una de les auditories més exhaustives que s’han fet sobre com un algoritme de recomanació tracta el contingut polític.

ARTICLE: Carta a @Marcxxx_17. Lectura obligatòria. Una peça plena de nostàlgia. Expressar-te a internet actualment és sinònim d’haver de bregar constantment amb la dictadura de la literalitat.

Si has arribat fins aquí,

gràcies per la teva atenció, Reader. Sé que hi ha milions d’altres coses que podries estar mirant ara mateix.

Si alguna secció t’ha interessat especialment, fes clic a l’enllaç corresponent. M’ajuda a preparar les properes newsletters.

Si t’han reenviat aquest correu, et pots subscriure aquí.​

Ens veiem aviat.

​Peace,

Has

​​​