Dies d'or
|
Notar els moments que trobaré a faltar més endavant, mentre encara els estic vivint Temps de lectura: 5 mins Hola Reader, Ens estem perdent els dies d'or d'ara? Tendim a idealitzar el passat i obsessionar-nos pel futur, però ens oblidem d’apreciar el moment en què ens trobem. Un dia, miraré enrere aquesta etapa amb més afecte del que em vull reconèixer ara. Potser aquests són, de veritat, els bons dies d'or. Però estem programats per perseguir el que ve o lamentar el que ja no hi és. I gairebé mai ens aturem prou per veure el que tenim ara mateix. La majoria som força dolents reconeixent els bons moments quan encara hi som dins. Jo també. Segons els experts “La capacitat de viure el moment present és un component clau del benestar mental.” - Maslow “Estem tan accessibles, que ens tornem inaccessibles. No sabem trobar el botó d’apagar, ni dels dispositius ni de nosaltres mateixos... Som a tot arreu, menys on som físicament.” - Linda Stone “Només la presència visible d’un telèfon en una habitació ja perjudica els intents d’interactuar amb altres persones.” - Adam Alter Soc culpable. Recordo amb enyorança els dies més senzills. Quan la vida semblava més fàcil i la meva carrera era un llenç en blanc. Google Fotos fa massa bé la seva feina de recordar-me aquells temps, especialment amb la meva parella. Viviem en un pis petit, només nosaltres dos. Anàvem a caminar molt i fèiem fotos durant hores. Feines que, tot i no ser perfectes, ens van permetre construir les bases del que tenim avui. Però teníem més energia. Més temps. I moltes idees. També miro endavant, especialment a una petita escapada que farem aquest estiu. Imagino aquest futur perfecte on tot encaixa. El moment en què finalment ho tindré tot sota control: la llista de tasques buida, els problemes resolts, la ment clara per ser present... fins i tot amb el luxe modern de poder avorrir-me. Però això és un engany. Aquest moment que ara visc també es convertirà en un d’aquells que idealitzo més endavant. El nostre pis, que té algunes pegues, serà “aquell lloc encantador on hi havia jubilats jugant al dòmino a la terrassa del bar a sota.” Aquesta etapa d’autònom, que a vegades m’estressa, serà “aquella època en què podria haver facturat més, però hauria anat menys al parc amb el nen.” Tots els reptes d’avui seran les històries de guerra que explicaré demà. Sempre pensem que "l’herba era més verda". O que ho serà. I no ens adonem que ara mateix també ho és. Les circumstàncies d’ara, per imperfectes que siguin, tenen moltes coses que el “jo del futur” trobarà a faltar desesperadament. Així que intento tractar-les com si fossin els bons dies d'or. Intento apreciar moments concrets, encara que no siguin perfectes, sabent que algun dia miraré enrere i em diré: “no estava tan malament com pensava.” Els dies d'or no són al darrere. Tampoc són al davant. Són ara. Només cal adonar-se’n. Escape the algorithm Moment dia d'or total: L’estrena de la meva primera exposició fotogràfica. Podria pensar en com la calor de 30 °C cada dia ha corbat les fotos d’una manera estranya, com el nostre fill va passar la nit inaugural plorant, o en els costos. O podria pensar en com la gent va pujar cinc pisos d’escales per visitar-la. Com un acte pot ser un èxit, fins i tot un divendres de juliol a Manresa. Els elogis que vaig rebre. Com d’encoratjador va ser veure altres creadors mostrant el seu treball. I la satisfacció que vaig sentir quan algú va comprar-ne una còpia. VIDEO: La “grindificació” de les aficions. Un vídeo de 3 minuts (in English) per reivindicar el plaer de fer coses per pur gust. No per millorar constantment. I encara menys, per agradar o aconseguir “likes”. Documentar l’afició ha esdevingut més important que gaudir-la. “Estem tractant el nostre temps lliure com una altra feina… que no ens paguen.” POST: Fa poc vaig fer 37 anys. Prou gran per donar consells quan me’ls demanen, prou jove per no fer-ne cas. Here's a listed ramble. Els punts 35 i 36 han ressonat força amb els lectors. El tema d’aquest newsletter apareix al número 16. AI PROMPT: VFX amb Veo 3. Imatges d’alta qualitat publicitària amb un prompt ben estructurat. Clica la imatge per veure el post original i el prompt. És fàcil adaptar-lo al resultat que tu vulguis. Aquí el meu intent, amb un model més econòmic, Kling. Només somiant despert amb una exposició més fàcil de muntar:
Si has arribat fins aquí, formes part de 68% dels subscriptors, així que gràcies, Reader. Sigui el que sigui el que estàs vivint ara, espero que aquesta petita reflexió t’ajudi a recordar-te de ser present, quan puguis. Si hi ha algun apartat que t'hagi interessat especialment, clica l'enllaç de la secció corresponent. M'ajuda a preparar els propers butllletins. Si t'han reenviat aquesta newsletter a tu, si us plau, valora l'opció de subscriure-t'hi. Fins la setmana que ve. Peace, Has
Sempre que estiguis preparat, així és com et puc ajudar: - Accedeix el meu conjunt d'eines (gratis). Conté les eines que faig servir avui. - Fem una videotrucada. Treballem en un projecte junts. - Puc parlar. Una xerrada de 50 minuts amb missatges i eines per repensar la teva relació amb la tecnologia. La puc fer en català. El meu accent pot semblar una IA però és real. |
